LA REALITAT DEL MEU CENTRE RESPECTA A UNA ESCOLA INCLUSIVA

QUE ENTENEM PER ESCOLA INCLUSIVA

REFLEXIÓ RESPECTA A LA REALITAT QUE ENSTROBEM A LES ESCOLES EN L’ACTUALITAT

La educació inclusiva és una procés per el qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells dins l’aula. Per tant el que s’ha de intentar per aconseguir una escola inclusiva es: ü  Fomentar en principi de normalització. ü  Superar el discurs de la integració al diversificar la resposta. ü  Utilitza el currículum únic per donar resposta a la diversitat dels alumnes. ü  Respectar els ritmes d’aprenentatge (heterogenis vs homogenis). ü  Permet la flexibilitat del currículum. ü  Pren com a marc de referència l’escola comú. ü  Potenciar el treball cooperatiu, tant entre els professionals com entre l’alumnat. D’aquesta manera i treballant d’una manera organitzada hem de treballar per assolir els objectius de l’escola inclusiva.  I així aconseguir una escola activa i inclusiva per tots.

En quant a la definició que es fa d’escola inclusiva i la realitat la qual hauríem d’estar treballant discrepen molt amb la realitat la qual ens trobam a moltes escoles.  Ja que son moltes les quals no creuen amb els principis de la inclusió baix el meu punt de vista per una mancança de coneixement o per una falta de ganes de voler fer. Per tant i tenint en compte el nostre paper com a futurs docents crec que ens hem de conscienciar del treball al qual estem fent, ja que estem ensenyant i aprenent del futur de la nostre societat. D’aquesta manera si volem una societat rica l’hem de fonamentar hem valors i pràctiques correctes d’aquí la importància que ensenyem als infants aspectes tan importants com son la cooperació, solidaritat, respectar les diferències, valoració d’aquestes diferencies i investigació reflexiva, amb l’exemple del docent. Cosa que baix el meu punt i des del centre on estic hi ha moltes mancances ja que no tots els mestres donen un exemple i creuen que aquesta manera de treball afavoreixi l’educació i adequació dels infants. Així dons, per poder dur a terme una bona practica de escola inclusiva el mes important es creure-hi i esforçar-nos per donar un bon exemple i aconseguir així el objectiu. Per poder millorar encara que sigui aportant un granet d’arena a la millora de la nostre educació.

Per tant tot i això paregui una mica repetitiu i tot coses que molt hem sentit i hem treballat, hem de intentar-nos fer preguntes i demanar-nos como ho podem treballar i aconseguir hem el nostre treball una millor educació per els infants i no perdre mai les ganes el voler fer i millorar en la nostre practica.

Així dons tot i ens costi molt de treball i molts cops trobem barreres per aconseguir dur a terme una practica inclusiva a l’escola, hem d’aportar al màxim allò que puguem.

Ja que amb tot el que he pogut veure cursant les practiques hi ha moltes persones que parlen del treball inclusiu i si hi creuen i treballen per aconseguir-ho, d’altres que ni fan menció d’ell en la seva praxis com a docents i altres que entenen i ho voldrien dur a terme però que a l’hora de la veritat no saben com fer-ho ja que l’educació que ells han rebut discrepa molt de l’educació actual. 

REFLEXIONEM SOBRE L'EXEMPLE QUE ESTEM DONANT JA BE SIGUI COM A PARES O DOCENTS!

Vull aprofitar per a més de fer entrades al bloc de les pràctiques que estem fent, també per veure el que ens envolta i entendre alguns dels comportaments que ens trobem en el nostre a dia a dia. D'aquí la importància de treballar tots junts per aconseguir un millor futur.

Per això es important tenir en compte que : "Educar es mostrar la vida a qui encara no la viscut” per això com a docents hem d’ajudar  a fomentar els valors , ja que també son músculs que hem d’anar exercitant i que molts cops des de les famílies no es treballa, tot i que sols no podem fer el camí podem ajudar a millorar-ho!    

D'aquesta manera tots podem reflexionar el que volem per el futur de la nostre societat i anar afegint granets d'arena per millorar-la. 

Aquesta entrada la faig ja que son molts els pics que si els mestres i els pares dels infants que tenim a l'aula tinguessin una relació mes estreta i una major preocupació per l'educació que reben els infants, milloraria el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nostres infants. 

I això afecta a tots els infants, no només aquelles que presenten algun tipus de necessitat educativa especial, encara que si pensem amb un d'aquest cas i un infant que presenti necessitats educatives especials, pot resultar molt mes complicat el fet de intentar canviar aquesta conducta i mostrar una milloria, ja que tot infant necessita un suport de la família, però aquets infants molts cops depenent de la seva discapacitat estan molt més estrets al lligams familiars. 

 PER TANT AIXI I COM HEM LLEGIT A LA LECTURA DE" APRENDRE JUNTS PER VIURE JUNTS"  PER AVANÇAR EN L'EDUCACIÓ INCLUSIVA ES MOLT IMPORTANT: 

- Millorar la comunicació entre professionals i families

- Millorar les vies de participació dels pares i mares en la presa de decisions,

- atorgar un pes específic superior del treball dels professionals en la informació, suport i assesorament a les famílies de tot l'alumnat i fent molta feina amb les families dels alumnats amb NEE. 

COM ES TRACTEN LES PROVES DE VELOCITAT LECTORA A LA VOSTRE ESCOLA ?

M’agradaria fer una reflexió sobre les proves de velocitat lectora, ja que son moltes les escoles que encara seguiexen fent aquestes proves i crec que es una errada, ja que es valora l’agilitat dels infants  en un moment donant. A mes, baix el meu punt de vista, posem els infants en una situació de compromís i on ells no es centren amb allò que ells estan fent, simplement es posen una situació de conflicte, ja que es s’entén “ amenaçats” davant una prova que es realitza en molt poc temps on no estan treballant en una tasca realista del dia a dia. D’aquesta manera si en general tots els infants es s’entén així, que penseu d’aquestes proves que es realitzen a infants amb necessitats especifiques de suport educatiu?

Per que tot i es pensin que son necessàries es poden cercar alternatives baix el meu punt de vista i treballar amb ells fent un treball de observació i diari, sense necessitat, des del meu punt de vista de posar-los en aquesta situació.

Per això vull compartir hem vosaltres, una de les maneres de tractar aquestes proves en el meu centre. No obstant això crec que es poden fer millores i treballar per aconseguir-ho, a partir d'altres metodologies. Encara que penso que es una opció de com els podríem entrenar per si han de dur-les a terme. Ja que els infants que presenten mes dificultats a l’hora de llegir tinguin alguna discapacitat o no les realitzen a casa, les practiquen i a més es diverteixen, ja que des del centre es cerquen lectures que despertin un interès en el infants, a més sempre i degut a la situació de l’aula solen treballar sobre l’educació en valors i a més son avaluades llavors per la mestra tutora, que els hi deixa tornar a llegir després de haver-les treballat tota la setmana i llavors els i posa un ferratina de cares que sempre els utilitzem a l’aula com a reforç positiu i les que fan que els infants s’esforcin molt per poder aconseguir-les i així s’aconsegueix agilitzar la lectura i entrenar als infants  sense posar-los en una situació de compromís, ja que han tingut temps per practicar-les i tampoc se’ls posa com feien abans amb un cronòmetre.

Velocitat lectora meu temps	Velocitat i comprensió lectora actual
Es collia un text assignat i es designaven un nombre de paraules concretes (mes o manco per el nivell de segon entre 46 i 56 paraules). Amb aquestes el que es feina donar un minut de temps a l’infant amem quantes en podia fer i si estava a un nivell o un altre. Assignant així una nota a cada infant.            Comparació entre els infants i rivalitat per aconseguir ser millor que un altre encara que des de l’escoli no es vulgui aconseguir aquest efecte. Sentiment de ridícul d’aquells alumnes que mes els costa i que a l’hora per alguna qüestió aquell dies estan mes nirviosos.	Les proves de velocitat lectora que s’ha realitat son per ajudar a fomentar la lectura des de be petits amb lectures entretingudes, treballar la comprensió i a l’hora la velocitat. Fent que els infants facin repeticions d’allò que llegeixen. Per exemple es comencen dilluns i es va afegint un tros cada dia fins el divendres. I llavors tenen tot el cap de setmana per practicar ja que dilluns en un moment se’ls hi farà llegir el tros de divendres que recull tot el text. Es firma com un contracte amb els pares e infants on s’ha de signa cada dia i així es sap si es fa o no.                          D’aquesta manera els infants es motiven, comenten la lectura amb els altres companys que també la realitzen, es preocupen fer un seguiment diari fent-se responsable d’ells i dels seus pares. A més presenten molt d’interès per demostrar que ho fan be, ja que han practicat i saben que els i serà mes fàcil i no es posen nerviosos.
Així podríem destacar molts mes aspectes positius per els nostres infants ja que no es senten en una procés d’avaluació incòmode sinó que els hi agrada demostrar allò que ha après i han fet. A més llavors com a reforç s’enduen una ferratina depenent de si esta molt be, si esta be, ho si hem de fer una mica de feina. Per tant, els fa ser responsables del seu treball, constància i els ajuda a millorar sense sentir-se davant una situació de conflicte.

Que penseu ?

Com ho tractaríeu? 

L'ESCOLA PER A TOTS

Aquí vos adjunto un vídeo del programa Mestres que actualment es fa per TV3 que penso que ens pot ajudar a reflexionar. En aquest es el títol és “ l’escola per a tots” , però son molts els capítols que es fan no se be quin dia ja que jo o segueixo per internet, que ens poden servir per a veure i conèixer l’educació que ens trobem avui en dia, i no només pensar en la part negativa que s’està vivint al nostre entorn si no millorar-la amb la nostra praxis. 

http://youtu.be/r1t4SbmFRN8

Saber què necessita cada nen i cada nena, estimular-lo i demanar de cadascun el màxim que pugui donar. Avui l'escola té nous objectius, i un dels més importants és detectar les necessitats educatives i les capacitats pròpies de cada alumne, per tal de d'adaptar-s'hi i ajudar-lo a aprendre millor.

REFLEXIÓ

Després de tanta estona sense penjar res de nou al Bolg:

M’ agradaria comentar algunes anècdotes i experiències que anat vivint el dia a dia al centre allà on estic cursant les practiques. Tot i sentir-me molt còmoda al centre hi ha aspectes suposo que com tots i totes ens agradaria que milloressin o ens agradaria poder conèixer i anar mes enllà per poder prendre decisions i actuar com nosaltres creiem que es mes oportú.

Ja que des del meu punt de vista tot i a ser “practicants” durant aquell període veiem moltes coses que alguns dels mestres no veuen. Dons així com s’estan realitzant les pràctiques, nosaltres estem en totes les hores fent l’horari dels infants i veiem el comportament i actituds que tenen amb els diferents mestres que l’imparteixen les àrees. Tot això, ens fa veure i pensar el tipus de mestre o comportament que ens agradaria seguir i fer una critica constructiva per millorar les nostres actuacions com a practicants i com a futurs docents, ja que penso que  a partir de la seva metodologia d’actuació i participació els mestres transmeten als infants una seguretat i una manera de fer i estar molt diferent a l’aula. Per tant i baix la meva experiència es molt important fer una critica constructiva per valorar les maneres de fer  i actuar que volem dur a terme i sobretot fer-nos una autocrítica des del que nosaltres sabem per poder anar millorant i escollint allò que si volem fer i deixar de costat allò que no volem, encara que molts cops resulta molt difícil ja que l’educació que nosaltres hem rebuda o al manco jo, distancia molt de la que actualment s’hauria d’impartir o m’agradaria haver rebut. Per això es important encara que dugui molta feina lluitar per allò que volem aconseguir i posar-nos objectius que ens suposin un esforç i un procés de millora. 

PER AIXÒ AQUI VOS DEIX UN VIDEO PERQUÈ REFLEXIONEM JA NO NOMÉS COM A MESTRES SINO COM A CIUTADAS D'UNA SOCIETAT EN LA QUAL CONVIVIM CONSTANTMENT EN DESPRECIS O MALES ACTITUDS CAP A LES PERSONES QUE NO SON IGUAL QUE NOSLTRES: